VALORACIÓ FINAL

Abans de tancar aquest blog, volem dedicar una última entrada a la valoració final després d'haver realizat aquest treball.

El treball sobre l'observació dels éssers vius a l'aula ha estat una experiència que valorem molt positivament.

Hem fet una mirada enrere, quan nosaltres fèiem primària i cap de les dues havia tingut l'oportunitat de tenir éssers vius a l'aula per tal d'observar-los i fer un estudi d'aquests. Recordem un model molt tradicional fent ús del llibre i, no va ser fins més tard a la secundària, on vam tenir algunes classes més pràctiques on anàvem al laboratori.

Per tant, un cop realitzat aquest treball, hem pogut veure la importància de l'observació directa. Un treball d'observació indueix a la curiositat, aspecte que s'ha vist al llarg del nostre bloc i que és fonamental perquè els nens mai perdin la curiositat per saber coses.

A l'aula, el mestre ha de fomentar aquesta curiositat per tal que els nens es formulin preguntes i vagin més enllà d'una simple descripció o resposta única; ha d'haver-hi una cerca continuada sobre totes aquelles qüestions i/o inquietuds que vagin sorgint a mesura que avança el projecte.

No deixem de banda la imaginació del nens, ja que, aquesta, viatja per mons extraordinaris que ens poden arribar a sorprendre. 

La imaginació es pot treballar a partir de la representació; els alumnes han d'aprendre a exterioritzar les seves emocions i prendre consciència que la imaginació forma part de l'aprenentatge. Un exemple, com en el nostre cas, és imaginar com és una tortuga per dins, representar-ho i després contrastar-ho amb la realitat, ja que així els infants s'adonen de la realitat que els envolta i exterioritzen els seus pensaments, emocions, sentiments, etc.

La imaginació s'ha de treballar a les aules, deixant-la fluir ja que, sense imaginació, no hi ha creixement i, per tant, tampoc aprenentatge.

El mestre, també ha de fomentar a conversa i l'interacció dins l'aula per tal que tots els nens puguin aportar els seus coneixements o les seves idees, contrastar-les amb els altres, fer un intercanvi d'idees i crear un ambient on s'afavoreixi un aprenentatge significatiu.

Nosaltres, en el nostre bloc, hem intentat anar plasmant tots aquells dubtes que anaven sorgint a partir de converses que anàvem tenint.

Per tant, l'observació ha de tenir la intenció de generar expectatives, fer-se preguntes, intentar esbrinar i imaginar allò que no es veu i, també reflexionar per què dels fets. Són molts els conceptes que implica la paraula observació i que, nosaltres, a través del nostre bloc, hem intentat plasmar i transmetre. 

Per tal de concloure aquest petit projecte i per tant, per tancar el bloc, ens agradaria fer una petita reflexió sobre com ha anat i què em sentit.

Ha estat una experiència molts positiva perquè, com bé hem dit anteriorment, nosaltres no havíem tingut éssers vius a l'aula de petites, i el fet de conèixer que implica realment tenir un ésser viu, ens hem adonat de la importància que té conèixer un animal de tan a prop, treballant també el sentit de la responsabilitat, contrastant els coneixements previs amb els nous entre d'altres.

També, ens ha servit a nosaltres per conèixer les tortugues una mica més a fons.

Per tant, fent una conclusió final, podríem dir que ha estat un treball on hem pogut extreure moltes coses positives i, sobretot, que ens serviran per al nostre futur com a mestres!

Moltes gràcies i a reveure!

QUÈ HEM APRÈS?

La nostra observació ha arribat al seu final. Ha estat un curt període però molt intens en el qual hem après moltes coses sobre els nostres petits éssers, les tortugues. Però no només ens hem volgut centrar en aquestes, ja que a mida que anàvem fent l’estudi, ens anaven sorgint dubtes on vam creure oportú  comparar-les amb altres éssers com les aus, els cargols i veure les semblances entre les espècies dels rèptils.

Han estat varies les preguntes que ens hem anat formulant al llarg de l’estudi. Quan vam aconseguir les tortugues ens van sorgir diverses preguntes, però a mesura que avançàvem la investigació i aprofundiem en el tema, ens sorgien preguntes encara més complexes i diverses. Creiem que això ha fet molt més enriquidor el nostre projecte. Hem intentat resoldre tots els dubtes de la millor manera possible, cercant informació a través de diferents fonts i contrastant-la amb la realitat (observació de les nostres tortugues), com per exemple el sexe.

Una entrada que teníem pendent a fer era sobre el creixement de les tortugues, però com es pot observar al nostre blog, no l’hem pogut fer. Ens hem adonat que les tortugues tenen un creixement molt lent, i aquest projecte tenia una durada molt limitada i per tant no hem pogut observar grans canvis en aquestes.

Si que hem estat pendents en el procés i la seva evolució ja que, des d’un inici, vam mesurar-les per poder veure el seu creixement, però en veure que no creixien ens vam preocupar i vam voler investigar una mica més sobre aquest aspecte.

Tortuga 1: amplada 4,5cm / llargària 5,8cm

Tortuga 2: amplada 4,5cm / llargària 6cm

Les tortugues tenen una vida molt llarga, tot depenent de les condicions de vida que se li ofereixin; per això el ritme que tenen de creixement és molt lent. Tenint les tortugues durant un període més llarg a l’aula (per exemple, 1 any) suposem que es podríem començar a veure alguns canvis, però la seva mitjana de vida és molt elevada, i per tant costa molt veure canvis en el seu creixement en temps tan reduït.

Per això creiem que si aquest projecte tingues una durada més llarga, aquest factor es podria estudiar.

Abans de despedir-nos, volem esmentar i fer memòria d’alguns dels conceptes nous que hem après o que ens han cridat l’atenció, com per exemple:

- En un inici no sabiem com diferenciar si una tortuga era mascle o femella, i gràcies a la cerca que vam realitzar ara ja en sabrem per un futur.

- Pensàvem que les tortugues eren iguals que els humans per dins, i vam veure que hi ha semblances però també diferències.

- Tampoc sabíem que no tenien saliva i que és per això que necessiten aigua al empassar.

- Com és que les tortugues, respirant a través dels pulmons, poden aguantar tanta estona sota l’aigua.

- No sabíem que la columna vertebral estava solapada a la closca, i que sense aquesta, no podia viure.

No han estat poques les coses que hem pogut conèixer sobre les tortugues, però, a més de conèixer certs aspectes de les tortugues, mitjançant les preguntes que ens formulàvem i a l'investigació duta a terme, hem pogut conèixer altres éssers i veure les semblances i diferències entre aquests.

QUÈ TENEN EN COMÚ I EN QUÈ ES DIFERENCIEN ELS RÈPTILS?

En una de les entrades anteriors vam endinsar-nos en el món de la reproducció de les tortugues i, pel tipus de reproducció que tenien, les vam comparar amb les aus ("Les tortugues ponen ous. Com ho fan?"). Ja sabiem que aquests dos éssers pertanyien a classes d'animals diferents, en aquest cas als rèptils i les aus, tot i així, vam voler fer aquesta  comparació perquè vam veure que, tot i ser molt diferents entre si, tenien semblances interessants d'estudiar. 

A més a més, en l'entrada anterior on vam estudiar la closca de les tortugues ("Què passaria si es trenqués la closca d'una tortuga?") també vam comparar la closca de les tortugues amb la dels cargols, veient així les semblances i diferències.

Al veure que entre diferents classes d'animals podien haver tantes semblances, ens van començar a sorgir dubtes de quines semblances o diferencies hi havien entre animals d'una mateixa espècie, en aquest cas dels RÈPTILS. 

Algunes de les preguntes que ens van sorgir van ser:

- Si hi ha assemblances entre classes d'animals diferents, entre els rèptils  també n'hi ha? 

- Hi ha alguna diferència entre els rèptils?

- Tots els rèptils respiren a través dels pulmons?

- Hi ha rèptils que no siguin d'aigua?

- Tots els rèptils ponen ous?

- Són tots vertebrats?

Vam fer una cerca per veure quines éren les característiques principals dels rèptils per així fer una comparació amb les nostres tortugues, amb el que veiem reflectit i el que no es veu tant. 

Hem vist que tots els rèptils, tot i ser diferents entre cada espècie, tenen moltes característiques semblants i, a continuació, podeu veure les semblances entre tots els rèptils:

Hem descobert que no nomas les tortugues tenen cloaca, sinó que tots els rèptils utilizan els pulmons pe

1. Hem descobert que no només les tortugues tenen closca, sinó que tots els rèptils, en comptes de tenir pèl o plomes, tenen escates i/o closques.
2. Tots els rèptils utilitzen els pulmons per respirar i, normalment, no tenen una respiració cutània tot i que, les tortugues marines, al viure principalment sota l'aigua, han desenvolupat una pell més permeable i fins i tot brànquies en algunes espècies, tot i així els pulmons acaben de fer la funció respiratòria. S'ha de tenir en compte la respiració de les tortugues, perquè és una mica diferent, tot i ser amb pulmons és diferents dels rèptils ja que amb la closca rígida no poden permetre's l'expansió i contracció que altres amniotes utilitzen per a la ventilació pulmonar. Per això, les tortugues han trobat una varietat de solucions per a poder dur a terme la seva respiració. Els pulmons de les tortugues estan enganxats a l'interior de la part superior de la closca, amb la part de sota dels pulmons adherida per mitjà d'un teixit connector a la resta de les vísceres. Amb uns músculs, com un diafragma, les tortugues poden moure els pulmons amunt i avall, aconseguint així respirar.
3. La reproducció dels rèptils és mitjançant el sexe, tenen sexes diferenciats i la fertilització és interna. Tot i que ja vam parlar dels ous, en farem un petit esment per recordar: els ous són amniòtics i estan coberts per closques acuirades o calcàries. 
4. Tots els rèptils són vertebrats.
5. La pell reptiliana està coberta per una epidermis còrnia que la fa impermeable i així els permet viure a l'aigua i a terra ferma. La pell és molt fina.
6. Quant a la vista, la majoria dels rèptils tenen una visió diürna. Veuen en color, i la capacitat visual està molt més avançada que els amfibis i mamífers. 

Tot seguit, us presentem un petit esquema on es veuen les característiques principals dels rèptils:

                           

De diferències en vam trobar poques ja que tots presenten les mateixes característiques, tot i que com hem vist, la respiració de les tortugues, tot i ser pulmonar com els altres rèptils, ha desenvolupat una altra manera per poder respirar amb més facilitat.

Comparant les característiques amb les nostres tortugues, hem vist que tot el que hem estat buscant es verifica amb les nostres tortugues: és cert que té pell i a la vegada està coberta per una closca; té 4 potes i és vertebrat. 

Quant als altres, no ho sabem del cert ja que, amb tan poc temps d'observació, no ens ha donat temps de veure la reproducció, de comprovar la sang freda, entre d'altres. 

Creiem que si a les escoles es tinguessin éssers vius durant un llarg període de temps amb les condicions adequades, es podria observar totes aquestes característiques entre d'altres.

QUÈ PASSARIA SI ES TRENQUÉS LA CLOSCA D'UNA TORTUGA?

En entrades anteriors, com en la de "Com imaginem una tortuga per dins", ja vam veure certs aspectes sobre la importància que tenia la closca en les tortugues, ja que aquestes, no poden treure's la closca ni viure sense ella perquè, com vam veure, tenen la columna vertebral i les costelles soldades a aquesta.

Per tant, partim de la idea que les tortugues no poden viure sense closca, però, en el cas que aquesta es trenqués, que passaria? Podrien seguir vivint amb la closca trencada?

Closca per dins

Imatge sobre com és una tortuga per dins

Abans de buscar informació, hem volgut fer una posada en comú i parlar una mica més sobre què pensem que podria passar:

- Les closques de les tortugues es poden refer amb el temps? 

- Potser en un temps es reconstrueix, i si no és així, acaba morint ja que sense closca no poden viure.

- Poden tenir alguna semblança amb els cargols? Els cargols, quan els trepitgem la closca, moren.

- La closca de les tortugues sembla més resistent que la dels cargols.

- Com se li pot trencar la closca a alguna de les nostres tortugues?

Creiem que és difícil que a alguna de les nostres tortugues se li trenqui la closca, a no ser que en agafar-la es caigui a terra. 

La closca de les tortugues, a part de ser una part essencial per poder viure, també l'utilitzen per protegir-se davant dels diferents perills que poden trobar a l'espai natural. 

Efectivament, la closca és molt resistent, però també es pot trencar, i si això passes, trigaria aproximadament dos anys per tornar a créixer/refer-se.

També, recordar que a través de la closca podem observar si la vida que duu a terme és l'adequada, ja que recordem que en una de les primeres entrades vam esmentar la importància del sol per la closca, ja que sense la vitamina D que aporta el sol, la closca es podria estovar i la tortuga acabaria morint.

La closca també ens ajuda a diferenciar les diferents espècies de tortugues pel color que tingui, com també, podem saber l'edat de les tortugues pels dibuixos que es formen en aquesta.

Comparació amb els cargols 

Un cop feta la recerca sobre la closca de les tortugues, com hem plantejat anteriorment, volem comparar-la amb la dels cargols.

Hem suposat que la closca de les tortugues és més dura que la dels cargols, com també quan un cargol és trepitjat, mor. 

No estem del tot segures que això sigui cert, per tant hem decidit per una petita cerca sobre aquests petits animalons que desconeixem per poder saber-ne més i fer una comparació entre els dos éssers vius.

La closca dels cargols els hi serveix per protegir-se de depredadors com és el cas de la tortuga i, si aquest es quedés sense closca, deixaria al cargol vulnerable davant d'aquest tipus d'amenaces. 

D'altra banda, el fet de tenir una closca permet al cargol mantenir-se dins d'un entorn controlat quan les condicions ambientals no són les òptimes.

En cas que un cargol perdi la seva closca, quedaria amb tots els òrgans exposats a la intempèrie, ja que és dins la closca on els trobem. Per aquest motiu, un cargol molt difícilment sobreviurà a un trencament complet de la seva closca. Tot i així, en cas que el cargol sobrevisqui, hauria de ser capaç de regenerar la seva closca o reparar els danys que se li hagin fet. 

Els cargols, per això van construint la seva closca a mesura que creixen, afegint una secció a la closca ja existent amb una secció que també tindrà un creixement constant respecte la secció anterior. 

Per tant, podem veure certes semblances entre tortugues i cargols:

• La closca els hi serveix per protegir-se
• Els hi serveix per regular la temperatura
• Poden regenerar la seva closca amb els temps
• Sense closca NO sobreviurien

Una diferència que podem trobar és que les tortugues, com veiem en la imatge que hi ha a continuació, tenen les diferents capes de la closca formades al néixer, mentre que els cargols la van construint a mesura que van creixent.

Capes d'una closca de tortuga

Un altre dubte que ens plantejàvem a l'inici de fer aquesta entrada era si les tortugues s'amaguen quan tenen por? I els cargols? (d'aquí el títol del nostre bloc). Volíem fer una entrada centrant-nos amb aquest aspecte, però hem vist que amb la cerca que em fet sobre la closca, hem pogut donar resposta a la pregunta que ens formulàvem. 

Efectivament, la closca els hi serveix de protecció davant dels perills/amenaces i, és per això, que s'amaguen dins la seva closca. 

També, a l'hora de fer la comparació amb els cargols, hem pogut veure que aquest també s'amaguen dins la seva closca si se senten amenaçats.

Aquest estudi sobre la closca ens ha semblat molt interessant, ja que hem après coses que desconeixíem dels dos animals, com que la columna vertebral de les tortugues estava solapada a la closca o que els cargols tenen els òrgans dins d'aquesta. I, a més a més, el fet de ser animals diferents (vertebrat i invertebrats) hem vist que aquest fet no condiciona que porti closca o no.

Podem trobar vàries semblances i diferències entre diferents espècies d'animals, així que no hem de deixar de fer-nos preguntes i fer comparacions entre diferents éssers, ja que si no ens perdríem coses interessantíssimes d'aprendre! 

I per acabar, us deixem una fotografia de les nostres tortugues! 

LA DIGESTIÓ DE LES TORTUGUES S'ASSEMBLA A LA DELS HUMANS? I LA RESPIRACIÓ?

Com vam comentar a l'entrada anterior, aquests dubtes sobre la digestió i la respiració ens van sorgir fa dies mentre observàvem a les nostres tortugues menjant, però abans de tot havíem de conèixer com eren aquestes per dins. Ara, un cop informades sobre com són, podem endinsar-nos a conèixer la digestió i la respiració de les tortugues.

Hem pogut veure que, les tortugues i els éssers humans, compartim molts dels òrgans i, és per això, que sí que hi ha una semblança en la digestió, però en la respiració no estem tan segures, així que anem pas a pas!

Observant les tortugues mentre menjàvem vam poder observar certs aspectes, però també ens vam fer algunes preguntes:

Ens hem fixat que a l'hora de menjar, utilitzen les seves ungles per trencar l'aliment un cop el tenen a la boca (encara que no sempre ho fan). És per això que, aquest aspecte ens ha fet preguntar-nos si les tortugues tenen dents per mastegar el menjar, ja que el pinso que mengen no és molt gran i necessiten trencar-lo i menjar en petites quantitats. També, hem vist que a l'hora de menjar, és inevitable que empassin aigua al menjar, però és realment així? 

Per tant, partint de l'observació prèvia, les preguntes que ens formulem són:

- Masteguen el menjar abans d'empassar-se'l?

- Les tortugues empassen aigua mentre mengen? 

Un cop realitzada la cerca d'informació hem descobert aspectes molt interessants: 

Les tortugues no tenen dents, sinó que a la boca tenen unes callositats/vores afilades que les hi serveixen per ingerir el menjar.

Un aspecte que ens ha cridat l'atenció i que desconeixíem és que les tortugues no produeixen saliva, i és per això que al menjar sí que empassen aigua, ja que així els hi és més fàcil empassar el menjar.

Gràcies a aquesta cerca d'informació, hem pogut donar resposta a tots els dubtes que sens plantejaven al començament!

Un cop resolta la digestió, ens endinsem a conèixer la RESPIRACIÓ de les tortugues, ja que no estem molt segures que sigui tant igual com pensàvem a la respiració de les persones:

- Com és que aguanten tanta estona sota l'aigua?

- Quan pugen a la superfície suposem que és per agafar oxigen.

- Poden respirar sota l'aigua?

- Els humans necessitem inspirar i expirar seguidament.

- Les persones no som capaces d'aguantar tanta estona sota l'aigua, llavors la respiració de les tortugues ha de ser diferent. 

Com vam representar en els nostres dibuixos a l'entrada anterior, i com vam poder contrastar, les tortugues tenen dos pulmons, per tant respiren com els humans, però, si el seu sistema respiratori és igual (o semblant) al nostre, com és que aguanten tanta estona sota l'aigua?

Tenim clar que les tortugues són rèptils que poden estar perfectament fora de l'aigua. Per aquest motiu creiem que les tortugues tenen una respiració pulmonar, tot i que és bastant diferent de la dels humans o mamífers, ja que elles poden passar-se molt de temps sota l'aigua. 

Són bastants els dubtes que tenim sobre com és la respiració de les tortugues, i  és per això hem cercat informació per poder resoldre'ls i poder conèixer una mica més aquests petits éssers.

· La majoria dels rèptils tenen respiració pulmonar. L'aire que agafen pels orificis nassals va a parar als pulmons, els quals fan que l'oxigen arribi a la sang. 

· El seu sistema respiratori és a partir de pulmons, i per aquest motiu podem veure que han de treure el cap fora de l'aigua cada vegada que necessiten respirar.

· Les tortugues tenen la capacitat d'enrellentir el seu sistema respiratori i circulatori cosa que els permet no haver de respirar tan seguidament. Això és degut al fet que les tortugues són capaces de mantenir concentracions més altes de diòxid de carboni a la sang que la majoria d'animals.

Gràcies a això, una sola inspiració seva és més eficaç i no els cal inspirar tan sovint.

· La seva respiració és més eficaç i la seva sang pot emmagatzemar grans capacitats d'oxigen i això els permet aguantar més temps. Tant la sang com el teixit muscular poden emmagatzemar oxigen en grans quantitats, fet que ajuda a la tortuga a romandre sota l'aigua llargs períodes de temps.

Després d'aquesta petita cerca, hem pogut saber com és que les tortugues aguanten tanta estona sota l'aigua i, també, hem vist que el seu sistema respiratori no és tan diferent dels humans com ens pensàvem.

A poc a poc anem coneixent més als nostres éssers vius, així que seguirem informant sobre tot allò que esbrinem de les tortugues per poder compartir-ho amb tots vosaltres. Fins aviat! 

COM IMAGINEM UNA TORTUGA PER DINS?

Un dels nostres reptes és conèixer totes les característiques de les tortugues i tota la seva complexitat. És per això que a mesura que va passant el temps i que anem observant els nostres éssers vius, ens sorgeixen nous dubtes i nous reptes a resoldre.

Arran de l'observació, en concret un dia que les observàvem mentre menjaven, ens van sorgir dubtes sobre la seva digestió i respiració, però abans d'endinsar-nos en aquests temes, vam pensar que havíem de començar des de 0, i la pregunta que ens vam plantejar va ser: sabem com és una tortuga per dins?

Creiem que tenen els òrgans essencials per menjar, respirar i reproduir-se, i que aquests es troben dins la closca, però on i com deuen estar situats? S'assemblaran als dels éssers humans? Nosaltres creiem que sí que poden tenir una semblança als humans, però com no estem del tot segures i no tenim molta més informació, abans de cercar-ne de nova per tal de conèixer i donar resposta a tots els dubtes, ens plantegem fer els nostres propis dibuixos sobre com imaginem una tortuga per dins. 

És per això que hem realitzat un dibuix (per separat) de com creiem que són per dins les tortugues:

Dibuix Patricia

Dibuix Gemma

Un cop fets els dibuixos, els vam comparar i vam veure que els nostres dibuixos s'assemblaven força. Vam fer una petita posada en comú sobre aquests: 

- El que hem representat és una barreja dels nostres coneixements i les  nostres percepcions.

- Les dues, a l'hora de fer el dibuix, ens hem basat en com és el cos humà per dins. 

- Coincidim en moltes parts. 

- Creiem que les tortugues i els éssers humans compatim la majoria d'òrgans.

Un cop feta la posada en comú, vam buscar informació i imatges on veiéssim com és realment una tortuga per dins i així poder comparar-la amb els nostres dibuixos.

En comparació amb la realitat, podem veure que no hem estat molt lluny d'aquesta i que ens hem aproximat bastant, encara que ens hem deixat parts importants com el fetge, el pàncreas i les parts reproductores, entre d'altres.

  

Per estar segures, busquem informació sobre les semblances i diferencies entre les tortugues i els éssers humans:

Les tortugues tenen la mateixa estructura òssia i òrgans interns que els humans: cor, pulmons, fetge, intestins, ronyons, etc. A diferència dels humans, per això, no tenen orelles, però sí un afinat sentit de l'oïda. 

La seva visió i olfacte no estan gaire desenvolupades, i això sí que ha estat un fet que hem anat observant al llarg d'aquest temps, ja que, a vegades, a l'hora de posar el menjar, els hi costa veure que el tenen just damunt seu, i en alguns casos l'hem de moure per tal que el veiessin.

Un aspecte que no em representat ha estat l'esquelet de la tortuga. No ens hem d'oblidar que l'esquelet, i sobretot, la columna vertebral són fonamentals en tot ésser vertebrat i, en el cas de les tortugues, un element clau és la closca. En aquesta, trobem soldades tant la columna vertebral com les costelles.

En imaginar com és una tortuga per dins, hem pogut veure la importància i la relació que té la imaginació en l'aprenentatge. A l'aula, hem de potenciar aquesta imaginació amb els infants, per tal que, a partir de les seves percepcions i dels seus coneixements previs puguin plasmar allò que saben a través del dibuix. 

A partir de veure com és una tortuga per dins hem pogut veure que dóna molt   de si per a poder tractar altres temes, com comparar-ho amb l'ésser humà i veure les diferències, els diferents òrgans, l'esquelet, etc. 

També, aprofitant l'esquelet de la tortuga, es podria veure introduir el tema dels animals vertebrats i invertebrats.

Gràcies a tenir un ésser viu a l'aula veiem que no només es pot estudiar aquell ésser en concret, sinó que es pot anar molt més enllà i fer un estudi global i transversal.

Ara que coneixem com són les tortugues per dins, podrem endinsar-nos a saber més sobre aquestes!

LES TORTUGUES PONEN OUS. COM HO FAN?

En la sessió anterior, fent hipòtesis sobre possibles dubtes/idees que podien sorgir a l'aula amb els nens, vam veure una característica que als éssers humans ens diferenciava d'homes i dones: l'aparell reproductor. És per això, que a través d'aquesta idea, ens vam preguntar com és la reproducció de les tortugues?

Abans d'endinsar-nos en el tema de com és la seva reproducció, vam fer una posada en comú sobre el que sabíem:

- Les tortugues no són mamífers, per tant, les cries no surten del ventre de la mare.

- Les tortugues són rèptils que ponen ous.

- Les tortugues són ovípares (ponen ous) però com es duu a terme aquest procés? 

- Sabem que les tortugues marines surten a la superfície i ponen els seus ous a la sorra, però les tortugues domèstiques com ho fan?

Després de veure que desconeixíem bastant la forma de reproducció de les tortugues, vam buscar informació i vam trobar coses molt interessants que desconeixem sobre aquests petits éssers i que volem compartir al nostre blog:

• Per començar és molt important saber que les tortugues (totes) són ovípares (ponen ous), com la majoria dels rèptils. 

• La fertilització dels rèptils és interna. 

• Els ous són amniòtics i estan coberts per closques acuirades o calcàries: el líquid amniòtic, i el sac amniòtic són presents durant la fase embriònica.

• La major part de les espècies reptilianes són ovípares, però moltes espècies d'escatosos (llangardaixos, serps...) són capaces de donar a llum. S'aconsegueix per mitjà de l'ovoviviparitat (retenció dels ous) o la viviparitat (cries que neixen sense necessitat d'ous cacificats).

Nosaltres, hem volgut centrar-nos en la reproducció de les tortugues d'aigua domèstiques, ja que, tot i que totes les espècies de tortugues són ovípares, cada una té una manera diferent de reproduir-se.

Per tant, cal tenir present que les tortugues d'aigua assoleixen la maduresa sexual als 5-6 anys de vida, quan la femella té una mida entre 13 i 15 cm. La còpula té lloc a l'aigua, quan el mascle persegueix a la femella (acostuma a ser a la primavera i estiu) i al cap d'unes setmanes la femella pon els ous, per això  es necessitarà una peixera suficientment gran on hi hagi part de terra, ja que la tortuga femella, necessitarà un lloc amb terra d'almenys 20cm de profunditat.

És important saber que amb les tortugues d'aigua domèstiques cal fer una incubació artificial ja que, sinó, les cries, no arriben a néixer mai. 
Per fer-ho seguirem els següents passos:

1. Desenterrar els ous just després que els pongui i fer-los-hi una marca per a no donar-los-hi voltes, ja que sinó, podríem matar els embrions.
2. Col·locarem els ous en un pot de parets altes i aquest el col·locarem dins un recipient gran aïllant per a què mantingui l'escalfor i l'omplirem amb aigua entre 28º i 30ºC. 
3. S'ha d'estar molt pendent de l'aigua i els ous, ja que ha d'estar sempre ha d'estar a la mateixa temperatura.
4. Al cap de 8-11 setmanes, naixeran les tortuguetes!

Aquesta és la manera que han de néixer les cries de tortuga domèstica, de forma artificial.

Com encara no sabem el sexe de les nostres tortugues, no sabem si en un futur podran tenir cries o no, però en el cas que fos així, ja sabem què s'ha de fer. No obstant això, si fos el cas, demanaríem ajuda i consultaríem a un especialista com el veterinari. 

A més de buscar informació sobre la reproducció de les tortugues, hem volgut fer una comparació amb la reproducció de les aus, ja que són animals de diferent classe però comparteixen la mateixa manera de reproducció, per tant,  els dos són ovípars.


Algunes de les diferències que podem apreciar entre aquests dos tipus d'éssers són: 

En aquesta imatge es pot veure
 il·lustrat el procés de
desenvolupament
d'una au dins un ou.

No obstant aquestes diferències, també presenten alguna que altra semblança, com és que els dos tipus d'ous no necessiten cordó umbilical que els uneixi amb la mare per proporcionar els aliments, els ous tenen tots els nutrients necessaris per al desenvolupament d'aquest.

Després d'aquesta comparació, creiem molt important que s'intenti fer criar tortugues a les escoles, ja que, amb la reproducció, els alumnes aprenen molt sobre l'animal i, també, aprenen a comparar-ho amb altres animals que són de diferent classe però comparteixen la mateixa forma de reproducció i, es podria comparar amb altres tipus d'animals o fins i tot amb la reproducció dels humans. 

És per això que nosaltres hem volgut fer una comparació amb les aus, perquè tot i ser  animals de diferent classe (rèptils i aus), també es poden veure les semblances, com en aquest cas, que els rèptils i les aus tenen en comú que són ovípars, i les possibles diferències entre uns i altres.

És una oportunitat per a què a l'aula sorgeixien tot tipus de preguntes, idees, comentaris, i els nens aprenguin a través de l'observació, la manipulació, de la conversa que es duu a terme a l'aula amb el grup classe per compartir les idees de tots ... És a dir, que sigui un aprenentatge significatiu.